divendres, 1 de juliol del 2011

Mosquit tigre


Aquest és el famós mosquit tigre, tot i així no solem evitar la seva propagació, per a fer-ho, la forma més senzilla, efectiva i econòmica, és EVITAR LES ACUMULACIONS D'AIGUA:
  • Eliminar els objectes que puguin acumular aigua o buidar-la dos cops per setmana (gerros, cendrers, abeuradors, joguines, plats de sota els testos, piscines de plàstic...).
  • Evitar els forats o depressions del terra on es pugui acumular aigua i tapar els forats dels troncs d'arbres omplint-los de sorra.
  • Tapar hermèticament, amb tapa o tela mosquitera, els dipòsits d'aigua per regar i safareigs.
  • Posar sota cobert barques, carretons o remolcs, o bé, posar-los cap per avall o tapar-los amb una lona. Eliminar (deixalleria) els pneumàtics vells.
  • Posar peixos vermells que es menjaran les larves de mosquit en basses ornamentals i fonts de jardí.
  • Netejar les fulles de les canaleres de teulats i terrasses.  
  • Buidar l'aigua o tractar-la amb un producte larvicida d'embornals i desaigües. 
  • Els pneumàtics s’han de mantenir secs i sota cobert.

El mosquit tigre també pot ser vector (transmissor) de malalties com el virus Chikungunya, així
com del virus del dengue en moltes zones del món, aquestes malaties cal recordar que no tenen vacuna.

De moment no es donen gaires casos aquí  a Europa  (l'any passat hi van haver infeccions de les dues malaties a França), però cal tenir en compte que la distribució del mosquit encara està en un estadi molt primerenc.

Vallformosa

Lloc ocupat pels pobladors de la Marca. Ara és el territori que va des de Servitge fins a Rajadell, al terme de Rajadell, a la comarca del Bages.

Era una zona boscosa, bàsicament formada per alzines, feréstega i perillosa perquè no estava sota la protecció de cap senyor. Els colons que al segle X hi van arribar per poblar la zona van haver de fer una feina molt dura per convertir una zona verge i inhòspita en un territori de conreu i pastura. Primer calia tallar arbres, arrencar-ne les soques, desbrossar les garrigues, rompre la terra i construir-hi feixes, i tot això fer-ho amb estris i materials molt rudimentaris. Després ja podien sembrar, i si els desastres naturals i els assalts dels uns i dels altres no ho impedien, arribava l'hora de la collita. La feina va donar fruit, fins al punt que, l'any 977, el comte Borrell II els va disputar la propietat d'aquelles terres.

* Extret de la série de TV3 Històries de Catalunya
 

Disseny: voliac